Po des linwincieusès racsegnes sol mot "assimilaedje", alez s' vey sol Wiccionaire

Èn assimilaedje di lete, c' est cwand ene di deus cossounes metowes ene dilé l' ôte, piede si son prôpe, et prinde li son d' l' ôte.

Sôres d' assimilaedje candjî

 
Egzimpe di dobe assimiladje sicrît podbon
assimilaedje dm / nm dins radmint (c' est l' cafè)
  • l' assimilaedje dirîtrin u assimilaedje del deujhinme cossoune (Fr. assimilation progressive) : c' est l' cossoune k' est padrî l' ôte, dins l' mot, ki rcandje:
TCH + V = tch f (loukîz a : dobe son DJ V)
on tchvå => on tchfå, ou: on djvå
N + D = nn
endè = ènnè
  • l' assimilaedje divantrin u assimilaedje del prumire cossoune (Fr. assimilation progressive) : c' est l' cossoune k' est padvant l' ôte, dins l' mot, ki rcandje:
D + M = n m
on dmande => /ɔ̃ nmãt/; admete => [anmɛt]
D + N = n n
po dner => [po nne]; di dnêye: /di nnɛ:y/; ridner /ʀinne/
S + B = zb
sbarer, Hesbaye, disbene => /zba.re/, /Hez.baj/, /diz.bɛn/
B + /s/ = ps
abcès, abshuvant => /ap.sɛ/ /ap.ʃyː.vã/
V + T = ft
havter, covtoe => /haf.te/ /kɔf.twɛ/
<>
  • li dobe assimilaedje: les deus cossounes ricandjnut :
DJ + N = gngn
on djno => on gngno /ɲɲo/
a Djnape => a Gngnape /ɲɲap/

Ôtes assimilaedjes dins les accints do walon candjî

on tchvå => on djvå (loukîz a : dobe son DJ V)
Invna => Inmna; il a vnou => il a mnou
i nd a = i dd a.
  • E payis d' Djodogne, li shuvion N + M divént mm :
Ene miete: om mièt.[1]

Assimilaedje di lete dins des ôtes lingaedjes candjî

neyerlandès candjî

E neyerlandès, c' est a pô près l' minme djeu.

het volk (li peupe) => het /folk/

espagnol candjî

Gn a eto des assimilaedjes e castiyan.

un poco (ene miete) => /om poko/

arabe candjî

Èn assimilaedje rimarcåve, c' est l' ci ki s' passe avou l' årtike divant ene sôre di cossoune lomêye «solrece»

 Loukîz a : Croejhete_di_l'_arabe#Prononçaedje

arabe marokin candjî

Minme sacwè k' èn arabe classike, mins co avou ene u deus cossounes di pus.

 Loukîz a : Croejhete di l' arabe marokin#Årtike

kimon amazir marokin candjî

Les mots d' arabe marokin sont calkés e cmon amazir marokin avou leu-z årtike assimilé, riscrît foneticmint.

Metans: arabe al-djadida (El Djadida, veye do Marok) => arabe marokin l-jdida avou assimilaedje divantrin, çou ki dene: j-jdida (prononcî, mins måy ortografyî), ralfabetijhî «jjdida» (ⵊⵊⴷⵉⴷⴰ).

Li djeu d' assimilaedje k' on voet al resconte d' ene vuzlêye cossoune avou ene divuzlêye dins toplin des lingaedjes shonne roter eto e cmon amazir marokin.

nekki d keyyi (mi et vos) => /nəkki t kəjji/

 

Hårdêye difoûtrinne candjî

Sourdants & pî-notes candjî

  1. Loukîz l' notåcion foirt fonetike da Jean-Jacques Gaziaux dins ses studias.