Douccala

Contrêye do Marok
(Redjiblé di Doukkala)

Li plin des Douccala [1] ( arabe «دكالة», Fr. «les Doukkala»), c’ est on plin metou dirî El Djadida, tot-z alant so Marakech.

Li "Vete Montinne", li seu tiene a vey avårla
Ene tazota
Å fén mitan d' on ptit viyaedje (Mwarid, Oulad Bou Hmam)
Li "Sahel" avou l' voye ås cresteas

Etimolodjeye candjî

Li mot vénreut di l' amazir «ⴰⴷⴽⴽⵯⴰⵏ» (adekkan) ki vout dire «scanfår» u banc d' pire k' i gn aveut dvant les måjhons po fé ratinde les priyîs.[2][3]

Li sinse mosterreut come on platrê divant d' avni ås montinnes do Grand Atlasse.

Mwaissès racsegnes candjî

Les gros borks î sont Sidi Smayil (Sidi Smayin), Sidi Bennour, Had Ouled Frej et Xhamiss Zemamra.

C’ est ene des prumirès contrêyes agricoles do Marok. Mins gn a waire åk a vey po les tourisses.

Li plin des Douccala est retourêye di l’ Oceyan Atlantike (å Coûtchant), del Chawouya (a Bijhe), do plin des Rahamna (å Levant) et do plin d’ l’ Aabda (a Nonne).

Administrativmint, les Douccala sont mitan dins l' province d' El Djadida, mitan dins l' novele province di Sidi Bennour.

Istwere candjî

Diviè 750, Moulai Idriss vout ki les berberes Douccala dimorént dispu Anfa (Cazablanca) disk’ a Walidiya, et ki l’ sitindêye di leus teres aléve disk’ a Taroudinne et l’ plin do Massa.[4]

Les Douccala si revintît disconte des rwès Almohådes e 12inme sieke. Diviè 1160, li zultan Aabdelmoumen î fjha ebaguer d’ foices sacwants tribus arabes (inte di zeles les Beni Hilal) et retchessî les Douccala foû del ritche plinne, ezès viyaedjes et ezès tienes do Grand Atlasse et des Djebletes.[5]

Dispu li cmince do 16inme sieke, li no « Douccala » n’ est pus eployî po ene tribu, mins po ene contrêye metowe inte l’ Aiwe do Bontins et l’ Aiwe do Tensifete. Cwand les Portugais ocupèt Mazagan (El Djadida), li province des Douccala paye ses taeyes å Rwè do Portugal. Si teritwere aléve disk’ a 3 km pus lon ki Djemaa Mtal, a on viyaedje ki s’ lome co «Guerando».[6] C’ est dandjreus do tins des Portugais ki les tazotas ont prins leu no. Il ont eto cåvlé bråmint des pousses k’ on lome vo asteure « bir dial Bourtouqîss » (pousse des Portugais).[7]

Do tins del mambornance francesse, gn aveut dins les Douccala 372.269 muzulmans, 2680 Uropeyins et 3933 Djwifs.[8]

Djeyografeye candjî

 
Warar, ene basse ki n' si rimplit k' ås grossès aiwes
 
måjhinete e Sahel

Li plin des Douccala pout esse pårti e troes bindes di tere, a cmincî do rivaedje del mer :

Economeye candjî

Agricoûteure candjî

 
Soucreye di Sidi Bennour

Li mwaisse ovrance economike, c’ est l’ agricoûteure et l’ aclevaedje di bovrins, avou l’ grand martchî di Sidi Bennour. C’ est la k’ gn a eto ene des pus grossès soucreyes do payis. Li laecea est vindou a deus laeceareyes d’ El Djadida.

Dinltins, les rodjès cawoûtes estént ene glwere des Douccala. On dit e-n arabe marokin :

Si les cawoûtes serént do froumadje, les Douccala serént li Holande.

Industreyes candjî

Come industreyes, n a l’ pôrt di Djorf Lasfar, ki djowe avou les fosfates di Khouribga, et produre do corant a pårti do tcherbon k’ arive pa les bateas. Sol boird des Douccala, gn a eto les menes di fosfates di Youssoufia, mins la, li minrê va so Asfi. N a k’ on zonigne dins l’ payis : a El Djadida.

Siervices candjî

 
Bildigne modiene a Sidi Bennour

Les siervices ni sont waire diswalpés, apus ki les cis po l’ agricoûteure (martchand d’ machines di cinse, årtisses veterinaires, evnd). Tolminme, Sidi Bennour a divnou pitchote a midjote ene pitite veye avou des scoles privêyes, des bankes et totès sôres di ptits handeles.

Dins les anêyes 1930, des Bedjes î avént basti ene lene di tchmin d' fier inte El Djadida et Sidi Bennour, avou ene gåre a Arbaa Mogress. Mins elle a clôs botike diviè 1935, ca gn aveut nén do traeyin assez.

Djins candjî

Avey candjî

 
Fåcon perlin aclevé pa les fåcnîs d' Qwacem

Les Douccala ni sont nén foirt ricwerous des tourisses. Portant, gn a des sacwè a vey foû d' El Djadida ey Azzemmour.

  • les tazotas
  • les fåcnîs d' Qwacem.
  • Rwenes do palå do Noer Zultan (Laawnate)
  • Astantche d' Infoud
  • les sourds d' Ayn Tamelst
  • li tombe-tchapele da Sidi Mohammed Dahar

Sourdants et pî-notes candjî

 
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou les Duccala .
  1. Shuvant les rîles di riscrijhaedje do son K e rfondou walon.
  2. Tuzaedje d' ene djin cåzant amazir et dmorant e Doukkala. Li payis, asteure, djåze l' arabe marokin, mins gn a co bråmint des rmanances di l' amazir dins l' motlî et dins les nos d' plaece.
  3. Ce sourdant amazir la, c' est on mot omrin. Li dischindant arabe marokin, c' est on femrin singulî. L' uzaedje e francès, c' est d' endè fé on pluriyal.
  4. Guide bleu Hachette du Maroc, 7inme ed., 1950, p. 178.
  5. Guide bleu Hachette du Maroc, ed., 1978, p. 302.
  6. Guide bleu 1978, come cial å dzeu.
  7. Lucyin Mahin, kinoxhances da sinne so les Douccala.
  8. Guide bleu, 1950, come cial å dzeu.