Lingaedjes romans
lingaedjes > indo-uropeyin > lingaedjes romans

Les lingaedjes romans ces les lingaedjes k' ont vnou foû do latén.
I provnèt d' l' evolucion do latén e-n on patwès (lomé patwès latén) après l' tcheyaedje di l' Impire Romin Coûtchantrece e 476.
Mwaissès piceures Candjî
Les mwaisses ponts comons etur ces lingaedjes c' est:
- Piete do sistinme di declinåjhons des nos (i n' a k' e roumin k' i gn a co ene pitite sacwè)
- Les troes djinres do latén classike ni sont pus k' deus (såf e roumin)
- Aparexhaedje des årtikes
- Candjmint do codjowaedje; li futurrece do latén est rovieye, al plaece ene nouve futurrece eyet on condicioneu sont fwaits a pårti d' l' erirece durant di habere
Rindjmint des lingaedjes romans Candjî
- ibero-roman:
- occitano-catalan:
- italo-roman:
- francoprovinçå
- lingaedjes réto-romans:
- roumantche, fôrlan,...
- galo-roman u lingaedje d' oyi:
- iliro-roman:
- dalmate (distindou)
- roumin
- sarde
Comparåjhons des lingaedjes romans Candjî
On pout comparer les lingaedjes romans sorlon sacwants criteres po ndè fé sacwants grands groupes
Plurials Candjî
I gn a deus groupes, les cis ki fjhèt les plurials tot radjoutant on s al fén, eyet les cis ki candjèt l' voyale del fén, metans o ey e ki divnèt i oudonbén a ki dvént e.
End a ki pinsèt ki les fômes avou "s" vinèt di l' acuzatif eyet les cenes avou voyale do nominatif; mins des ôtes pinsèt purade ki ça venreut po tos les lingaedjes di l' acuzatif, mins ki po des lingaedjes k' i gn a li "-s" al fén s' a candjî en on son di dmey voyale "-y" et poy divni "-i"; come egzimpe di çoula i mostrèt li prono itålyin "noi" (nozôtes) ki vént bén do latén "nos".
- Avou voyale: italo-roman, roumin.
- Avou s: ibero-roman, occitan-catalan, galo-roman, réto-roman
Piete del voyale al fén Candjî
Des lingaedjes k' i gn a on pierdou l' voyale al fén des mots k' i gn aveut e latén; des ôtes l' ont wårdé. Metans: lupus, luna e latén ki divnèt loup, lune e francès (dins l' vî tins li p' esteut oyou)
- Wårdant les voyales al fén: ispano-roman, italo-roman
- Wårdant l' voyale rén k' pol femrin: occitano-catalan, roumin
- Pierdant l' voyale di fén: galo-roman
"Plus" Candjî
Li mot eployî po dir "di pus" pout vni do mot latén plus, ou co di magis.
- plus: galo-roman, italo-roman
- magis: ibero-roman, occitano-catalan, roumin
Sedecim ou Decem et sex Candjî
Li limero saze (16) est fwait pa des lingaedjes k' i gn a sol fôme sijh-dijh, tot come les limeros di 11 a 15; et sol fôme dijh et shijh, tot come les limeros di 17 a 19, pa ds ôtes lingaedjes.
- Sedecim: francès, walon, catala, itålyin, roumin
- Decem-et-sex: portuguès, castiyan
Habere et tenere Candjî
Les viebes habere eyet tenere ont evolouwé di manire diferinne po sinifyî "tini", "aveur", come aidant viebe ("aveur (fwait)") et co po dire "i gn a".
E walon metans, c' est: tini, aveur, aveur (fwait), aveur (i gn a); dj' ô bén ki ça vént respectivmint di l' evolucion di tenere, habere, habere, eyet co habere. On mostere çoula tot scrijhant "THHH".
E castiyan c' est: tener, tener, haber (hecho), haber: TTHH.
En itålyin c' est: tenere, avere, aver (fatto), essere (c'è): THHE.
- TTTT: portuguès do Braezi
- TTTH: portuguès, galicyin
- TTHH: castiyan, catalan
- THHH: francès, walon
- THHE: roumin, itålyin - E c' est po essere (itålyin) eyet este (roumin)
Aveur ou esse come aidant viebe Candjî
Des lingaedjes k' i gn a eployèt "aveur" come aidant viebe po tos les codjowaedjes copôzés; dismetant ki des ôtes eployèt eto "esse" avou sacwants viebes, copurade les cis ki dnèt ene idêye di mouvmint ou di divni.
- Tofer "aveur": portuguès, castiyan, roumin, walon,...
- "Aveur" eyet "esse": catalan, francès, itålyin
Tåvlea comparatif Candjî
Walon | Latén | Sarde | Sicilyin | Itålyin | Corsican | Castiyan | Portugués | Galicyin | Occitan | Catalan | Fôrlan | Francès | Roumin | Sarvaryin | Perciskin |
fourmaedje | caseus / formaticum | casu | furmanciu | formaggio / cacio | casgiu / furmagliu | queso | queijo | queixo | formatge | formatge | formadi | fromage | caş | formagi | quemaggío |
tchanter | cantare | cantai | cantari | cantare | cantà | cantar | cantar | cantar | cantar | cantar | cjantâ | chanter | cânta | chantari | cantar |
gade | capra | craba | crapa | capra | capra | cabra | cabra | cabra | cabra | cabra | cjavre | chèvre | capră | chavra | cavèra |
clé | clave | crai | chiavi (ciavi) | chiave | chjave | llave | chave | chave | clau | clau | clâf | clé | cheie | javi | clavè |
eglijhe (gléjhe) | ecclesia / basilica | crèsia | chiesa | chiesa | chjesa | iglesia | igreja | igrexa | glèisa | església | glesie | église | biserică | iclisa | esglezía |
ospitå | hospitalis | spidali | spidali | ospedale | ospidale | hospital | hospital | hospital | espitau | hospital | ospedâl | hôpital | spital | hospitali | úspital |
linwe | lingua | lingua | lingua | lingua | lingua | lengua | lingua | lingua | lenga | llengua | lenghe | langue | limbă | linga | llengua |
plaece | platea | prazza | chiazza | piazza | piazza | plaza | praça | praza | plaça | plaça | place | place | piaţă | plasa | plazza |
pont | pons | ponti | ponti | ponte | ponte | puente | ponte | ponte | pònt | pont | puint | pont | punte | ponti | punte |
nute / niût | nocte | notti | notti | notte | notte | noche | noite | noite | nuèit / nuèch | nit | gnot | nuit | noapte | noti | notze |