Les Scåssenes

Les Scåssenes, k' on sait dire eto Les Escåssenes (fr: Écaussinnes), c' est ene novele comene-intité del Walonreye, el province do Hinnot.

eplaeçmint del comene el province

Mwaissès dnêyes

candjî
  • Dimorants: 9.810 (2002), lomés les Scåssinoes (so plaece: les Scaussinoûs)
  • Limero del posse: 7190
  • Arondixhmint: Sougniye
  • Sitindêye: 34,96 km²
  • Dinsité: 280,61 djins/km²
  • Sipotaedje des djins : Les Grossès Bodenes.

Ban des Scåssenes

candjî

Foclore

candjî

Goûter matrimonial: resconte des djonnes omes et des djonnès feyes li londi del Pintcosse. Il a stî metou so pîs li londi 1î d' djun 1903 pa Onésiphore Tricot. Julos Beaucarne endè cåze dins ene di ses tchansons:

Ås Scåssenes, c' est co bén pire:

Durant l' «goûter matrimonial», Dji n' a nén veu skepyî li dzir

Dins les grands iys des «femmes fatales».[1]

Tuzance walone

candjî
  • Jean Baguet, k' a scrît l' tchanson "Les sinistrés".
  • Julos Beaucarne, ki l' a tchanté dins sacwantès tchansons. Dins on sketch (e francès), i vout ki Adan et Eve soeyexhe di Scåssene. Il a scrît eto ci arimé cial po s' mame:

Vos, Claire Souzane Dolfene

Vos, nosse boune viye mere des Scåssenes Vos, asteure, ki doime lon d' ciddé,

Èv rissovnoz des djoûs d' esté ?[2]

Ôte sicrijheu

candjî

Accint walon des Scåssenes

candjî
 
T-tchmijhe avou do walon des Scåssenes

Vola kékes toitche-linwe ramexhnés pa Djulos Beaucarne et k' i dit dins ses plakes avou l' accint walon des Scåssenes:

End a li diynut k' end ont et nd a ki diynut k' end ont nén; Mins end a dpus ki diynut k' end ont k' end a ki diynut k' end ont nén. La-minme: i dd a ki dittë k' i dd ont, et i dd a ki dittë k' i dd ont nîⁿ; mins i dd a pus ki dittë k' i dd ont k' i dd a ki dittë k' i dd ont nîⁿ. (on cåze di liårds, come di djusse: end a des cis ki djhèt: mi, dj' end a, savoz; end a ds ôtes ki djhèt k' end ont pont; mins gn a dpus del prumire sôre ki del deujhinme).

Dirîz bén dijh côps «li toû do cou do cok do clotchî»" (la-minme: èl toû dè cu dè cok dè clokî) sins babiyî ?

Dirîz bén dijh côps "å galop, galopea, el diåle vos årè pa vos dijh årteas" ?

Hårdêye difoûtrinne

candjî
 
 
Province do Hinnot
 

Arondixhmint d' Ate : Ate | Beleul | Bernissåt | Brudjlete | Chieve | Chli | Elziele | Flôbek | Fraine-dilé-Anvegn | Inguî | Lissene

Arondixhmint d' El Lovire : Bince | El Lovire | L' Estene | Marlanwè

Arondixhmint di Mont : Boussu | Colfontinne | Cwargnon | Djurbize | Doû | Framriye | Inzî | Kévi | Kievrin | Linse | Mont | Onele | Sint-Guilin

Arondixhmint di Sougniye : Brinne-e-Hinnot | Les Scåssenes | Manadje | El Rû | Sougniye | Sinefe

Arondixhmint di Tchålerwè : Åjhô-Préle | Les Bons Viyés | Courcele | Djerpene | Fårcene | Fleuru | Fontinne-l'-Eveke | Montniye-Tiyoû | Pont-a-Cele | Sinefe | El Tchapele | Tchålerwè | Tcheslet

Arondixhmint di Tornè-Moucron : Antwon | Bruniau | Cele-e-Hinnot | Cômene-Varneton | Leuze-e-Hinnot | Mont-d'-l'-Inclûs | Moucron | Pêk | Perwé-e-Hinnot | Reme | Timpu | Tornè

Arondixhmint di Twin : Anderluwe | Biômont | Chevri-Rance | Chimai | Erkelene | Fritchapele | Han-Nålene | Lôbe | Miebe | Momgniye | Twin

Beldjike | Walonreye | Provinces

Sourdants

candjî
 
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou Lès Scaussènes .
  1. divins «El ronfleu», sitroete plake «Co ene rawete».
  2. Ratournaedje da Lucyin Mahin pol Wikipedia e walon, 2006