Louis Loiseau (riwalnijhåve Louwis Loujhea) a skepyî a Mougnlêye li 3 d' may e 1858, ey a morou a Icsele li 23 d' avri e 1923.

Louis Loiseau
Portrait da Louis Loiseau viè 1903
Skepiaedje3 di may 1858, Mougnlêye
Moirt23 d' avri 1923, Icsele
Activitésscrijheu

Il a stî relî dins l' Antolodjeye des powetes walons namurwès.

Di s' mestî, il esteut martchand a Brussele.

Ouve e walon candjî

C' esteut-st on scrijheu d' tchanson et arimés e walon. Il uzéve pacô do no d' pene "Jean Flâneur". Inte soçons, il esteut spoté "Gros Moxhon".

Si pus rlomêye tchanson, riprinjhe dins les plakes disk' å djoû d' ouy, c' est, sins manke "Li cariyon d' Sint-Åbwin. Il a ossu scrît Li vix clotchi d'Saint Djean mettue à musique pa F. Lhoneut.

Il a bouté ey esse directeur deus ans al Mårmite.

Il eplaida deus ramexhnêye d' arimés : "Fåves et tchansons walones" (1892), et "Echos du terroir" (1897).

E 1942, Robert Boxus ripubliya eshonne li shôtlêye d' arimés Fleurs di Mouze k' avént stî eplaidîs dins l' gazete "L' Arsouye" après l' guere di 14, et scrîts e 1913 & 1914.

Corwaitaedje di si ouve candjî

Ortografeye candjî

Loiseau scrît dins ene ortografeye di dvant l' sistinme Feller. Mins cisse-ciale est padecô pus près do rfondou ki l' Feller:

C' est kécfeye li lijhaedje di Louwis Loujhea dins si mwaisse ortografeye (k' i n' vola nén k' on candje dins l' Antolodjeye des powetes walons namurwès, k' a moenné Jean-Pierre Hiernaux a-z atåvler les betchfessîs oi et oe diviè 1987.

Hårdêyes difoûtrinnes candjî