Po des linwincieusès racsegnes sol mot "inmant", alez s' vey sol Wiccionaire

Èn inmant, c' est ene masse di solide k' assaetche li fier mins nén l' keuve ni l' aluminiom ni l' zénk.

Lampe a l' inmant tinant après axhale di fier

Compôzucion candjî

Å cminçmint (diviè 1845), on a trové des pires k' assaetchént l' fier. On les a lomé magnetites.

Asteure, les inmants sintetikes sont fwaits d' èn aloyaedje di rålès teres. I sont tchåfés sins fonde. Adon, i sont inmantés avou un electro-inmant.

Uzaedjes candjî

 
rapexhaedje d' ene pince côpe-fi avou èn inmant

On s' pout siervi d' inmant po rapexhî des sacwès d' fier toumêye e l' aiwe.

On fwait des ahesses po fé tni des couteas å meur avou on simpe inmant.

Les costires avént des cizetes inmantêyes å dbout po ramasser les ptitès aweyes.[1]

Dins les anêyes 1970, dins les soyreyes di l' Årdene, les mwaisse soyeus passént sacwants tronces a l' inmant po vey s' i gn aveut nén des bales provant des batreyes del guere di 40, et k' l' åbe s' a rnouri totåtoû.

Les årtisses des biesses etonnut des inmants ås vatches k' ont-st avalé on coir etrindjir. Soeye-t i å moumint do diyagnostik di trawaedje del panse, soeye-t i espaitchanmint, a tot li ståve.

Dins les belès-letes e walon candjî

On live da Louis Lagauche si lome «L'aimant».

Sourdant candjî

 
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou les inmants .
  1. S0 a «êmanté».