Li Varia, c' est on teyåte ey on cinema k' a stî basti etur 1910 eyet 1913. C' est on grand bastimint avou des stiles di tcherpintes diferintes ey ene piceure po l' Art Nouveau. Li Varia si trove e Djumet, dins l' rebanêye comene di Tchålerwè.[1]

Cisse pådje ci n' est co k' on djermon, dj' ô bén k' el pådje est djusse sibåtcheye, eyet co trop tene ; et s' divreut ele ecråxhî ene miete. Si vos avoz des cnoxhances so ç' sudjet ci, vos nos ploz aidî, clitchîz sol loyén « candjî l' pådje » po radjouter des informåcions.

Prezintaedje candjî

C' est l' on des dierins teyåtes do cinema padvant li Prumire guere daegnrece. Il a sti basti avou do cimint armé ey ene acinte di l' Art Nouveau, k' a stî fwaite på årtchiteke lidjwès : Émile Claes.

I gn a yeu bråmint des sacwès k' is s' ont passé dins ç' bastimint ci. Ça a stî on teyåte ey ene sinne po les music halls. Jacques Brel ey André Bourvil avént virpus stî bravourés rola. Adon, ça a stî on cinema ey al fén des féns, ene sale di danse avou li troke des Germinittes, askepeye pa Germaine Willig, li 19 di may 1947.

E 1992, les acintes ont stî classêye avou les monuments historiques ([WA] caliguluks istorikes) pol valeur k' elles ont. Ût ans padri, l' Institut du Patrimoine Wallon ([WA] Institucion do Patrimoenne Walon) a divnou li mwaisse tinant do Varia.[2]

Tcherpinte candjî

Acinte candjî

Didins candjî

Boutaedje di rassonraedje candjî

Pî-notes candjî

Cist årtike cial a stî, al atake, ratourné di l' varyisté francès-cåzante.

Sourdants candjî

  1. Pierre Mardaga (1994), ''Le patrimoine monumental de la Belgique'', Vol. 20, 602 p.
  2. http://www.forbidden-places.net/exploration-urbaine-cinema-theatre-varia#.Utp0mfZKEy4