Paul Lefin, c' est l' penleu di l' UCW.

I scrijha sacwants tecses e walon, inte di zels, on ratournaedje di Voltaire.

Cårire candjî

foû do walon candjî

I cminça come prezidint do "Comitî nåcionå des djonnes socialisses" (1972), vinant après Jean-Claude Van Cauwenberghe.

pol walon candjî

I divna penleu di l' UCW e ....

I parvina a-z aråvler toplin des subzides pol soce. Et a s' fé aidî pa des djins foirt capåbes: Marcel Slangen, Lorint Hendschel et l' ekipe di Walo + eyet Stéphane Quertinmont k' a stî s' droet bresse dins les anêyes 1990.

Il enonda l' ovraedje di raprepiaedje des mots do walon, çou ki dinrè l' motî Walo + (1992). Adonpwis, mete so pî li tåvlotêye rifondaedje di l' UCW. Pu ahiver li Walo + gazete.

Il adjinçna ossu pî li prumî metingue di l' Istwere po disfinde li lingaedje walon.

Il dmora al tiesse di l' UCW disca esse foû foice, et leyî l' societé piede bråmint d' ses ocupaedjes (come li fiesse del tchanson e walon).

po les ôtes mancîs lingaedjes candjî

A stî lontins penleu del l' Soce des mancîs lingaedjes et tuzances d' Urope, ey adjinçner onk di leus mwaisses raploûs a Lidje.

Djudjmint di si ouve candjî

On lyi a rprotchî di n' nén awè leyî s' plaece a des pus djonnes, u a des cis d' ôtes coines del Walonreye.

Åd fwait do rfondaedje do walon, i n' a seu tni tiesse ås wårdiveus ki n' acceptît nén cist ovraedje la, et leyî dcweli li tåvlotêye rifondaedje di l' UCW (clôse e 2001).

I n' a nén uzé do walon come lingaedje d' atôtchance a l' UCW, mågré k' el saveut djåzer dvant les djins, avou on ritche motlî:

Nos n' avans nén mescoyou nos foices po fé tcheryî l' walon tot åd dilong di l' anêye k' est houte.[1]

Sourdant candjî

  1. Fråze prononceye a on mwaisse raploû UCW dins les anêyes 1990.