Nandrin (li minme e francès), c' est ene comene rebanêye del Walonreye, el province di Lidje.

Eplaeçmint d' Nandrin
  • Dimorants: 5.501 (2004)
  • Limero del posse: 4550.
  • Arondixhmint: Hu
  • Sitindêye: 35,90 km²
  • Dinsité: 153,00 djins/km²
  • Ban d' Nandrin: Nandrin avou Sint-Sevrin, Viyé-les-Timpes (so plaece: Vélé-les-Timpes), Yernêye eyet on boket (cwårtî des Cwate-Bresses) d' Abeye.

Istwere candjî

Monumints eyet sites rimårcåves candjî

Nandrin candjî

Tour di Nandrin: rimetowe a noû e 1976, c' est çou ki dmeure do vî tchesta do 14inme eyet 18inme siekes.

Sint-Sevrin candjî

 
L' eglijhe romane di Sint-Sevrin
  • Eglisjh Sints-Pire-et-På di stîle roman, basteye di 1135 a 1145; elle dipindeut di l' Abeye de Cluny, e Bourgogne; l' eglijhe end a si clotchî octogonå caracteristike.

Le priyeuré astalé chal va esse di l' mambornance di Cluny disk' å cmince do 16inme sieke.

Viyé-les-Timpes candjî

  • Kimandreye di Viyé: li dominne a stî discandjî siconte di l' abeye di Flône pa Djiråd d' Viyé, tchivalî d' l' ôre do Timpe.

E 1312, cwand l' ôre est dissout, les béns del kimandreye passèt-st ås tchvalîs d' l' ôre di Sint-Djhan d' Djeruzalem. Come les administreus sont bén lon (å pus sovint i viként-st a Paris), li cmandreye toume a bokets, eyet å moumint del Revolucion Francesse i gn a pus k' des rwenes.

Enute, on pout co vey deus tours, li meur d' eclôse, les cmons -- k' ont divnou des lodjmints d' on dominne privé, après k' il euxhîxhe sitî èn otel-restorant d' lucse -- eyet l' eglijhe fondêye e 1260 avou bråmint des radjoutaedjes, etur zels on gåliotaedje baroke (fwait dins les anêyes 1760), don do cmandeu d' adon, Laure le Tonnelier de Breteuil.

  • Manwer del Tour: on donjon del moyinådje, k' a stî adjondou, e 17inme sieke, d' on lodjîsse rectangulåre.

Evenmints candjî

Dispoy 1994, li Nandrin Rock Festival assaetche, å cmince do moes d' awousse, ene floxhe tchaeke côp pus grande di djins vnant schoûter del muzike rok di cwålité.

Grands Nandrinwès candjî

Ovide Musin, askepyî sol mwaisse plaece (ki poite asteure si no) e 1854, et ki mora e 1929 a Brooklyn, Noû York. Ci fourit on grand violonisse ki fjha s' cårire e l' Amerike bijhrece, wice k' i fôrma bråmint d' eleves dins l' tradicion del sicole bedje do violon.

Adjermelaedjes candjî

Difoûtrinne hårdêye candjî

Waibe del comene


 
 
Province di Lidje
 

Arondixhmint d' Hu: Ama | Antene | Beurdene | Clavir | Ferire | Hamwer | Héron | Hu | Indji | Mårcin | Modåve | Nandrin | Oufet | Tinlot | Verlinne | Viyé-l'-Boulet | Wônse

Arondixhmint d' Lidje: | Aiwêye | Anse | Awan | Bassindje | Binne-Heuzea | Blegneye | Comblin-å-Pont | Dålem | Djouprele | Esneu | Flémåle | Fléron | Gråce-Hologne | Hesta | Lidje | Li Noûpré | Oûpêye | Serè | Sint-Nicolêye | Soûmagne | Sprimont | Tchôfontinne | Li Trô | Vizé

Arondixhmint d' Vervî: | Ååbel | Ambleve (Amel) | Bailou | Bolindje (Büllingen) | Burg-Reuland | Bûtgenbach (Bûtba) | Dizon | Djalhé | Eupen (Neyåw) | Heve | Kelmis (Li Calmene) | Lierneu | Limbôr | Lontzen (Lonzene) | Måmdiy | Ône | Pepinster | Raeren | Sankt Vith (Sint-Vit) | So-on-Mont-d'-Plomb | Spå | Ståvleu | Stoumont | Teu | Timister-Clairmont | Troes-Ponts | Vervî | Waime | Welkenrote

Arondixhmint d' Wareme: | Bierlô | Braive | Crusnêye | Djer | Doncél | Faime | Fexhe-å-Hôt-Clokî | Haneu | Lîssin | Oreye | Remicoû | Sint-Djôr-so-Mouze | Wareme | Wazedje

Beldjike | Walonreye | Provinces