Yebe ås boute-foû

grande ombrelire ki ses flormints a grinne siervnut d' boute-foû (po les dints)
(Redjiblé di Ammi visnaga)

Li paxhnåde ås boute-foû, c' est ene sôre di paxhnåde des payis del Mîtrinne Mer ki ses souwêyès tiesses siervèt come boute-foû naturels.

Sincieus no d' l' indje : Visnaga daucoides (davance, Ammi visnaga)

Famile : Ombrelires

Come plante ås boute-foû candjî

Les boute-foû lairént dins l' boke on prodût bon po les djincives.[1]

Uzaedjes come yebe ås maladeyes candjî

On s' e sieve po des rispåmaedje del boke, aprumecwand on a des sonnaedjes di djoixhe.

Conte di l' asse, on home l' ombrele k' est greyeye. On l' eployive dedja insi do tins des farayons. Après, les apoticåres ont trové k' ele contneut del kelene, on waxhiralårdjixheu (vazodilateu).

On ndè prind a sirop conte li tosse.

On l' a eployî ossu dins les ôlmints po burni, mins i fåt bén waitî a lu, ca gn a eto dvins on prodût fototinrûlijhant, l' amoyene.[2]

Sourdants candjî

 
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou li paxhnåde ås boute-foû .
  1. (fr) So ene waibe di yerbisse
  2. Abdlelhaï Sijilmassi, Les plantes médicinales du Maroc, Le Fennec, Cazablanca, 2005, ISBN 9981-838-02-0, p. 40.