Codjowaedjes Simon Stasse (live) : Diferince etur modêyes

Contenu supprimé Contenu ajouté
Pablo (copiner | contribouwaedjes)
m co ene miete...
Pablo (copiner | contribouwaedjes)
shûte et fén
Roye 10:
 
Les viebes sont dnés avou l' [[accint d' Lidje]] et sacwantès cognes e cotoû, et arindjîs divins 134 tåvleas d' codjowaedjes ki tchaeke prind ene pådje.
I gn a 6.350 estudyîs viebes, mins bråmint des intrêyes sont djusse des rdobletes ortografikes (metans pol viebe adjinçner 4 intrêyes sont dnêyes: ''adjincener'', ''adjinsener'', ''adjancener'', ''adjansener'') ou des totes pitites diferinces d' accint (metans, ''distribouwer'', ''distribuwer''); si on rsaetche foû ces dobletes la, i gn a 5.600 viebes diferins.
 
Bråmint di ces tåvleas d' codjowaedje la (123) seront rprins dins l' "rawete codjowaedje" metowe al fén do [[Motî da Stasse]].
Roye 28:
# '''[[Codjowaedje goster|goster]]''' (17) (A=gost-, B=C=gostêy-) (modele normålijhî: [[codjowaedje tchicter|tchicter]])
# '''[[Codjowaedje adjincer|adjincer]]''' (18) (A=B=C=adjinç, eyet ç <-> c) (modele normålijhî: [[codjowaedje dsfacer|disfacer]])
# '''''divôrcer''''' ([[Codjowaedje divoircî|divoircî]]) (19) (A=''divôrç-'', B=C=''divôrcêy-'', eyet c <-> ç; dji ''divôrcêye'', nos ''divôrçans'', dji ''divôrcêyerè'', ki dj' ''divôrcêye'', dj' a ''divôrcé''); e rfondou c' est on viebe del deujhinme troke (eyet avou "oi" el plaece di "ô", po shure ene fonolodjeye pus tipicmint walone), mins li dispårtaedje des bodjes est l' minme: (A=divoirç-, B=C=divoircey-; dji divoirceye, nos divoirçans, dji divoirceyrè, ki dj' divoirceye, dj' a divoircî)
# [ [[Codjowaedje djåzer|djåzer]] ] (20) (A=B=C=djåz-) (c' est on modele a pårt paski sacwants scrijheus e [[sistinme Feller]] candjèt les "z" a "s" å coron, eg: ''dji djåse'') (modele normålijhî: [[codjowaedje bouter|bouter]])
# '''''ètèrer''''' ([[Codjowaedje eterer|eterer]]) (21) (A=''ètèr-'', B=C=''ètér-''; dj' ''ètére'', nos ''ètèrans'', dj' ''ètér'rè'', ki dj' ''ètére'', dj' a-st ''ètèré''); e rfondou ci candjmint fonetike la n' est nén scrît (il est otomatike sorlon ki l' sillabe soeye cloyowe ou nén): (A=B=C=eter-; dj' etere, nos eterans, dj' eterrè, ki dj' etere, dj' a-st eteré) (modele normålijhî: [[codjowaedje bouter|bouter]])
# '''''considèrer''''' ([[Codjowaedje considerer|considerer]]) (22) (A=''considèr-'', B=C=''considêr-'') minme rimarke ki po «eterer» (modele normålijhî: [[codjowaedje bouter|bouter]])
# '''''acwèrder''''' ([[Codjowaedje acoirder|acoirder]]) (23) (A=''acwèrd-'', B=C=''acwèd''); sicrît e rfondou c' est: (A=acoird-, B=C=acoid-; dj' acoirde, nos acoirdans, dj' acoidrè, ki dj' acoide, dj' a-st acoirdé) (modele normålijhî: [[codjowaedje wårder|wårder]])
# '''''pènètrer''''' ([[Codjowaedje penetrer|penetrer]]) (24) (A=''pènètr-'', B=C=''pènèt-''; dji ''pènète'', nos ''pènètrans'', dji ''pènèt'rè'', ki dj' ''pènète'', dj' a ''pènètré''); (e rfondou ces viebes la sont codjowés avou ene moyeye: (A=penetr-, B=C=penetrêy-; dji penetrêye, nos penetrans, ki dj' penetrêye, dj' a penetré)
# '''''accèpter''''' ([[Codjowaedje accepter|accepter]]) (25) (A=B=''accèpt-'', C=''accèp-''; dj' ''accèpe'', nos ''accèptans'', dj' ''accèpt'rè'', ki dj' ''accèpe'', dj' a-st ''accèpté''); (e rfondou ces viebes la sont codjowés avou ene moyeye (çou k' est ene tchuze possibe dins l' codjowaedje da Stasse eto): (A=acceptraccept-, B=C=acceptêy-; dj' acceptêye, nos acceptans, dj' acceptêyrè, ki dj' acceptêye, dj' a-st accepté)
# '''[[Codjowaedje pårler|pårler]]''' (26) (A=''pårl-'', B=C=''parol-''; dji ''parole'', nos ''pårlans'', dji ''parol'rè'', ki dj' ''parole'', dj' a ''pårlé''); (e rfondou ci viebe la est erîlé avou moyeye: (A=pårl-, B=C=pårlêy-; dji pårlêye, nos pårlans, dji pårlêyrè, ki dj' pårlêye, dj' a pårlé)
# '''[[Codjowaedje laver|laver]]''' (27) (A=''lav-'', B=C=''lév-''; dji ''léve'', nos ''lavans'', dji ''lévrè'', ki dj' ''léve'', dj' a ''lavé''); (e rfondou ci candjmint d' voyale la a->é ni s' fwait nén (çou k' est ene tchuze possibe eto dins les codjowaedjes da Stasse): (A=B=C=lav-; dji lave, nos lavans, dji lavrè, ki dj' lave, dj' a lavé)
# '''[[Codjowaedje bråcler|bråcler]]''' (28) (A=bråcl-, B=C=''bråkèl-'') (come «dobler», metou come modele a pårt pol candjmint c <-> k); sicrît e rfondou ça dene: (A=bråcl-, B=C=bråkel-; dji bråkele, nos bråclans, dji bråkelrè, ki dj' bråkele, dj' a bråclé)
# '''''rèspècter''''' ([[Codjowaedje respecter|respecter]]) (29) (A=B=''rèspèct-'', C=''rèspèk-'') (minme modele ki «penetrer», metou a pårt cåze do candjmint c <-> k; e rfondou il est pareymint codjowé avou ene moyeye: A=respect-, B=C=respectêy-) (modele normålijhî: [[codjowaedje tchicter|tchicter]])
# '''[[Codjowaedje cover|cover]]''' (30) (A=''cov-'', B=C=''keûv-''; dji ''keûve'', nos ''covans'', dji ''keûvrè'', ki dj' ''keûve'', dj' a ''cové'') candjmint d' voyale o->eû eyet candjmint c <-> k; (e rfondou ci candjmint d' voyale la ni s' fwait nén: (A=B=C=cov-; dji cove, nos covans, dji covrè, ki dj' cove, dj' a cové)
# [''bindeler''] ([[Codjowaedje bindler|bindler]]) (31) (A=''bindel-'', B=C=''bindèl-'') li seule diferince avou «dobler» est ortografike (moya e purade ki rén do tot; si ça sreut scrît ''bind'ler'' ou co ''bindler'' come e rfondou ça n' freut nén on modele a pårt)
# '''[[Codjowaedje dobler|dobler]]''' (32) (A=dobl-, B=C=''dobèl-''); sicrît e rfondou ça dene: (A=dobl, B=C=dobel-; dji dobele, nos doblans, dji dobelrè, ki dj' dobele, dj' a doblé) (modele normålijhî: [[codjowaedje shofler|shofler]])
# [''hop'ler''] ([[Codjowaedje hopler|hopler]]) (33) (A=''hop'l-'', B=C=''hopèl-'') minme rimarke ki po «bindler»
# '''[[Codjowaedje tingler|tingler]]''' (34) (A=tingl-, B=C=''tinguèl-'') (come «dobler», mins metou a pårt cåze do candjmint g <-> gu)
# '''[[Codjowaedje intrer|intrer]]''' (35) (A=intr- B=''intur-'' C= ''inteûr-''; dj' ''inteûre'', nos ''intrans'', dj' ''intur'rè'', ki dj' ''inteûre'', dj' a-st ''intré''); (e rfondou li stitcheye volaye est "e": (A=intr-, B=C=inter-; dj' intere, nos intrans, dj' interrè, ki dj' intere, dj' a-st intré) (modele normålijhî: [[codjowaedje mostrer|mostrer]])
# '''[[Codjowaedje durer|durer]]''' (36) (A=''dur-'' B=''dûr-'' C=''deûr-''; dji ''deûre'', nos ''durans'', dji ''dûr'rè'', ki dj' ''deûre'', dj' a ''duré''); parey e rfondou (a pus ki les tchapeas sol "u" ni si scrijhèt nén pa dvant "r" ni so "eu"): (A=B=dur-, C=deur-; dji deure, nos durans, dji durrè, ki dj' deure, dj' a duré)
# [''mèz'rer''] ([[Codjowaedje mezurer|mezurer]]) (37) (A=''mèz'r-'', B=''mèzur-'', C=''mèzeûr-''; dji ''mèzeûre'', nos ''mèz'rans'', dji ''mèzur'rè'', ki dj' ''mèzeûre'', dj' a ''mèz'ré'') li seule diferince avou «intrer» est ortografike (si ça sreut scrît ''mèzrer'' ça n' freut nén on modele a pårt); a noter k' e rfondou ci viebe la ni spotche nén l' voyale pa dvant l' "r": (A=B=mezur-, C=mezeur-; dji mezeure, nos mezurans, dji mezurrè, ki dj' mezeure, dj' a mezuré)
# '''''pèzer''''' ([[Codjowaedje pezer|pezer]]) (38) (A=''pèz-'' B=C=''peûz-''; dji ''peûse'', nos ''pèzans'', dji ''peûz'rè'', ki dj' ''peûse'', dj' a ''pèzé''); e rfondou ces viebes la shuvèt l' dujhance coûtchantrece, sins candjmint d' voyale: (A=B=C=pez-; dji peze, nos pezans, dji pezrè, ki dj' peze, dj' a pezé)
# '''''lèver''''' ([[Codjowaedje lever|lever]]) (39) (A=''lèv-'' B=C=''lîv-''; dji ''lîve'', nos ''lèvans'', dji ''lîvrè'', ki dj' ''lîve'', dj' a ''lèvé''); tot come po «pezer», e rfondou i n' a pont d' candjmint d' voyale: (A=B=C=lev-; dji leve, nos levans, dji levrè, ki dj' leve, dj' a levé)
# '''[[Codjowaedje tirer|tirer]]''' (40) (A=''tir-'' B=C=''têr-'' ou ''tér-'') (li scrijhaedje ''tér-'' ou ''têr-'' c' est vormint on spepiaedje d' accint); dji ''têre'' (ou ''tére'', nos ''tirans'', dji ''têr'rè'' (ou ''tér'rè''), ki dj' ''têre'' (ou ''tére''), dj' a ''tiré''); tot come po «pezer» et «lever», e rfondou on shût l' dujhance coûtchantrece, sins candjmint d' voyale: (A=B=C=tir-; dji tire, nos tirans, dji tirrè, ki dj' tire, dj' a tiré)
# '''''criyer''''' ([[Codjowaedje criyî|criyî]]) (41) (A=''criy-'' B=C=''crèy-''; dji ''crèye'', nos ''criyans'', dji ''crèyerè'', ki dj' ''crèye'', dj' a ''criyé''); ci candjmint d' voyale la si rtrove e rfondou (mins l' viebe est metou dins l' 2inme troke): (A=criy-, B=C=crey-; dji creye, nos criyans, dji creyrè, ki dj' creye, dj' a criyî)
# '''[[Codjowaedje hiner|hiner]]''' (42) (A=hin- B=hin- C=''hèn-''); candjmint d' voyale å dierin pî, parey e rfondou: (A=B=hin-, C=hen-; dji hene, nos hinans, dji hinrè, ki dj' hene, dj' a hiné) (modele normålijhî: [[codjowaedje copiner|copiner]])
# '''''marier''''' ([[Codjowaedje maryî|maryî]]) (43) (A=''mar(i)y-'' B=C=''marèy-''; dji ''marèye'', nos marians, dji ''marèyerè'', ki dj' ''marèye'', dj' a ''marié''); li bodje A est ''mary-'' (nos marians), mins dvént ''mariy-'' pa dvant on "î" (nos ''mariyîs''); e rfondou les sfwaits viebes sont del 3inme troke: (A=mary, B=C=marey; dji mareye, nos marians, nos maryîz, dji mareyrè, ki dj' mareye, dj' a maryî)
# '''[[Codjowaedje cirer|cirer]]''' (44) (A=cir- B=C=''cîr-''; dji ''cîre'', nos ''cirans'', dji ''cîr'rè'', ki dj' ''cîre'', dj' a ''ciré''); parey e rfondou (a pus ki l' tchapea sol "i" n' est nén scrît pa dvant "r"): (A=B=C=cir-; dji cire, nos cirans, dji cirrè, ki dj' cire, dj' a ciré)
# '''[[Codjowaedje diner|diner]]''' (45) (A=d(i)n- B=''don-/dô-'' C=''don-'')
# '''''miner''''' (46) ([[Codjowaedje moenner|moenner]]) (A=''min-'' B=''monn'-'' C=''monn-''; dji ''monne'', nos ''minans'', dji ''monn'rè'', ki dj' ''monne'', dj' a ''miné'')
Roye 112:
# '''''aveûr''''' ([[Codjowaedje aveur|aveur]]) (98) disrîlé (dj' a, nos avans, il ont; dj' ava ou ''eûri'', nos avîs, dj' ''aveû'', dj' årè, nos årans, ki dj' åye, ki nos ''åyanse''; dj' a-st avou (ou ''avu'', ''awou'', ''åyou''), tot åyant ou avant)
# '''''achîr''''' ([[Codjowaedje ashir|ashir]]) (99) (A=''achiy-'' B=''achî-'' C=''achîs-''; dj' a-st achou) (droldimit scrît ''achîr'' et nén ''assîr'' dins l' tåvlea; avou "''assîr''" li pårticipe candje: ''assiou'')
# '''''deûr / diveûr''''' ([[Codjowaedje doere|doere]] / [[Codjowaedje diveur|diveur]]) (100) disrîlé (A=''d(i)v-'', B=''d'v-'' (ou ''deû-''), C=''deûz-''; dji ''deû'', nos ''d'vans'', dji ''d'vrè'' (ou ''deûrè''), ki dj' ''deûse'', dj' a ''d'vou''); e rfondou: (A=d(i)v-, B=d(u)v-, C=doev-; dji doe, nos dvans, dji dvrè, ki dj' doeve , dj' a dvou)
# '''''veyî''''' ([[Codjowaedje vey|vey]]) (101) disrîlé (A=''vèy-'', B=''veû-'', C=''veûy-'' (ou ''veûz-''); dji ''veû'', nos ''vèyans'', dji ''veûrè'', ki dj' ''veûye'' (ou ''veûse''), dj' a ''vèyou''); e rfondou: (A=voey- B=voe-, C=voey-; dji voe, nos voeyans, dji voerè, ki dj' voeye, dj' a veyou) {a-z aveuri)
# '''''valeûr''''' ([[Codjowaedje valeur|valeur]]) (103) (A= B= C= )
# '''''saveûr''''' ([[Codjowaedje saveur|saveur]]) (102) disrîlé (dji ''sé'', nos ''savans'', dji ''sårè'', ki dj' ''sése'', dj' a ''savou''); e rfondou: (dji sai, nos savans, dji sårè, ki dj' seuxhe, dj' a savou)
# '''''voleûr''''' ([[Codjowaedje voleur|voleur]]) (104) (A= B= C= )
# '''''valeûr''''' ([[Codjowaedje valeur|valeur]]) (103) disrîlé (A=''val-'', B=''vå-'', C=''våz-''; dji ''vå'', nos ''valans'', dji ''vårè'', ki dj' ''våse'', dj' a ''valou''); e rfondou: (A=C=val, B=vål; dji vå, nos valans, dji vårè, ki dj' vale, dj' a valou)
# '''''voleûr''''' ([[Codjowaedje voleur|voleur]]) (104) disrîlé (dji ''vou'', nos ''volans'', dji ''vôrè'', ki dj' ''vôye'', dj' a ''volou''); e rfondou: dji vou, nos volans, dji vôrè, ki dj' voye, dj' a volou)
# '''''èsse''''' ([[Codjowaedje esse|esse]]) (106) disrîlé
# '''''mète''''' ([[Codjowaedje mete|mete]]) (107) (A= B=C=''mèt-''); sicrît e rfondou ça dene: (A=B=C=met-; dji mete, nos metans, dji metrè, ki dj' mete, dj' a metou)
# '''''crèhe''''' ([[Codjowaedje crexhe|crexhe]]) (108) (A=B=C=''crèh-''); sicrît e rfondou ça dene: (A=B=C=crexh-; dji crexhe, nos crexhans, dj crexhrè, ki dj' crexhe, dj' a crexhou); li seule diferince avou «mete» c' est l' manire di scrire e Feller (dji ''mèt&#39;'' eneviè dji ''crèh''; e rfondou i gn a todi on moya e: djie mete, dji crexhe)
# '''''crèhe''''' ([[Codjowaedje crexhe|crexhe]]) (108) (A= B= C= )
# '''''parète''''' (109) (A=B=C=''parèt-'', mins cossoune nén oyåve å singulî prezintrece: dji ''parè'', nos ''parètans'', dji ''parèt'rè'', ki dj' ''parète'', dj' a ''parètou''), li seule diferince avou «mete» c' est l' singulî prezintrece; a noter k' les parints (disparete,...) si codjowèt come «mete»; e rfondou eto il est erîlé.
# '''''parète''''' (109) (A= B= C= )
# '''[[Codjowaedje convinke|convinke]]''' (110) (A=B=C=convink-, mins avou on scrijhaedje speciå do son "k": dji ''convink&#39;'', nos ''convincans'', dji ''convinc'rè'', ki dj' ''convinke'', dj' a ''convincou''); e rfondou c' est pray, mins avou on scrijhaedje erîlé do son "k": (A=B=C=convink-, dji convinke, nos convincans, dji convincrè, dji dj' convinke, dj' a convincou)
# '''''convinke''''' (110) (A= B= C= )
# '''[[Codjowaedje ponde|ponde]]''' (111) (A=B=''pond-'', C=''pons-''; dji ''pon'', ti ''pons'', i ''pont'', nos ''pondans'', dji ''pondrè'', ki dj' ''ponse'', dj' a ''pondou''); e rfondou i n' a k' on seu bodje: (A=B=C=pond-; dji pond, ti ponds, i pond, nos pondans, dji pondrè, ki dj' ponde, dj' a pondou)
# '''[[Codjowaedje ponde|ponde]]''' (111) (A= B= C= )
# '''[[Codjowaedje spåde|spåde]]''' (112) (A=''s(i)pård-'', B=''s(i)påd-'', C=''s(i)påz-''; dji ''spå'', nos ''spårdans'', dji ''spåd'rè'', ki dj' ''sipåse'', dj' a ''spårdou''); e rfondou li coussoune est oyowe po les singulîs prezintrece, et li sudjonctif eploye li bodje B: (A=s(i)pård-, B=C=s(i)påd-; dji spåde, nos spårdans, dji spådrè, ki dj' sipåde, dj' a spårdou)
# '''[[Codjowaedje spåde|spåde]]''' (112) (A= B= C= )
# '''''piède''''' ([[Codjowaedje piede|piede]]) (113) (A=''pièrd-'', B=''pièd'-'', C=''pièd-''; dji ''pièd&#39;'', nos ''pièrdans'', dji ''pièd'rè'', ki dj' ''piède'', dj' a ''pièrdou''); parey e rfondou (mins sins eployaedje di coron-crole): (A=pierd-, B=C=pied-; dji piede, nos pierdans, dji piedrè, ki dj' piede, dj' a pierdou)
# '''[[Codjowaedje rinde|rinde]]''' (114) (A=''rind-'', B=''rind-'', C=''rins-''; dji ''rind'', nos ''rindans'', dji ''rindrè'', ki dj' ''rinse'', dj' a ''rindou''); parey e rfondou, såf pol sudjonctif: (A=B=C=rind-; dji rind, nos rindans, dji rindrè, ki dj' rinde, dj' a rindou)