Les ipocondes (dins l' mwaisse sicrijhaedje "Les Ypoconte", riscrît "Les Hypocondes" pa F. Bailleux), c’ est l' cwatrinme pîce do teyåte lidjwès, sicrîte pa Simon de Harlez, lu tot seu. C' est ene operå sicrîte e 1758.

dessén da J. Helbig dins l' edicion di 1854 da F. Bailleux des Ipocondes

Li tecse est rindjî å l° 364 dins l' Invintåre Piron des pus vîs tecses e walon dizo l' tite "Les hypocondres".

Plaeçmint dins l' espåce et dins l' tins candjî

Li sinne si passe ezès bagns di Spå, el såle d' assimblêye, e 1758.

Tinme candjî

C' est on discrijhaedje di des cis ki sont malådes dins leu tiesse.

Gn a waire d' accion. C' est purade on studia del codujhance des bordjoes di ç' tins la.

Les persounaedjes candjî

  • Mesbrudjî : li pus fel des ipocondes.
  • Houlpea (Houlpai) : li galant da Mamjhele Tchåtchoûle.
  • Xhignår : ki contrufwait l' docteur.
  • Habadja : mwaistresse da Xhignår et et cuzene da Houlpea.
  • Tchåtchoûle (Châchoûle) mwaistresse da Houlpea.

Racsegnes sol societé bordjoesse do 18inme sieke candjî

Simon de Harlez aveut djåzé avou on rlomé méde di Lidje, Denoël, ki lyi aveut espliké ki sacwants rafiyants di muzike ki håbitént ses sålons, c’ esteut des ipocondes. C' est des bordjoes fornouris, ki s' plindnut d' åjhe.

Des sfwaits, end aveut des peclêyes del societé bordjoesse e 18inme sieke, come on l' dit dins l' pîce.

Di roridjî les ipocondes, c' est ene grosse afwaire,
C' est ataker, al boune, les troes cwårts do monde.

Come l' minme monde ki l' ci ki Freud va discrire a Wîne e cmince do 20inme sieke.