Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot « årtike », loukîz cial.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "rastrindou", alez s' vey sol Wiccionaire

On rastrindou årtike ou etroclé årtike, c' est èn årtike fwait di deus bokets ki sont-st etroclés.

Li prumî boket, c' est ene divancete.

Sacwants rastrindous årtikes (do, del) polnut esse les minmes ki des årtikes pårtixhrês k' i gn a.

Sacwants etroclés årtikes do walon candjî

  • a + l' => al
Dji va al boledjreye
  • pa + li (omrin) =>
Dj' a rpassé bwès d' Gozêye; pa dou î ass sitî ? :: A pî pås bwès !
  • pa + li (femrin) => pal
Dj’ a rpassé pal Djeripont; ... pal Lovire.
  • di + li (femrin) => del
Li pus vîs des gaméns del Mareye Defaw
  • di + li (omrin) => do
Li voye do tchamp do tchinne.
  • di + a => da
C' est da minne; c' est da lu; c' est l' måjhon da Mimile Roslet.
C' est da leye; C' est l' måjhon da Mareye.
  • di + a + li (omrin) =>
Li cinse Baron Copêye.
  • di + a + li (femrin) => dal
Li bwès dal Madame des Foidjes.
  • di + a + les (omrin) => dås
Li molén dås valets Baidjot.

Mins, divant ene voyale, n' a nol etroclaedje.

Li boird di l' aiwe.
Dj' a rpassé pa l' Åbe Coûte-djoye.

Les distroclêyes cognes s' eploynut totsu bén :

I va ddja a li scole. (= al sicole).

Foû do walon candjî

Gn a eto des rastrindous årtikes dins des ôtes romans lingaedjes.

Francès candjî

  • à + le => au
  • de + le => du

Hårdêye divintrinne candjî

Hårdêyes difoûtrinnes candjî

Dins l' grosse croejhete da Henschel (e francès)

Dins l' pitite croejhete (e walon)