Djan-Pîre Ransonnet (oficirmint, Jean-Pierre de Ransonnet-Bosford) a skepyî a Lidje e 1744 ey a dandjreus morou e 1796.

Portrèt da Djan-Pîre Ransonnet
On ôte portrèt da Djan-Pîre Ransonnet

Il a cmincî sôdârd po l' Otriche.

Pu, il a stî e l' Amerike po s' î bate po l' dislaxhaedje des Estats Unis.

Sobayî s' i n' fourit nén a Lidje po-z stombyî les revinteus del Binamêye Revolucion ?

Adonpwis, il a divnou djenerå d' brigåde di l' årmêye francesse. Insi, il esteut do costé des Francès, dizo les ôres da Scherer, al troejhinme batreye di Fleuru (1794).

Ses zwers candjî

Onk di ses fis, Djåke-Djôzef a stî captinne di batea. Èn ôte, Bartelemi-Guståve fourit aspirant d' marine; il a morou à Sint-Domingue.