On viebe sins djin, c' est on viebe ki n' si codjowe nén ås diferinnès djins (cåzant, atôtchî, riwaitant).

Il est todi eployî come si l' sudjet sereut on rwaitant singulî.

Å pus sovint, il est eployî avou l' prono "i", afeye eto avou l' prono "ça".

Kékès egzimpes candjî

Fråzes djeneråles candjî

Il a stî on tins k' on-z aveut l' permis sins egzamin.
Il avize kel voleu n' a nén moussî pa l' ouxh.
I fåt çk' i fåt.
Vos n' åroz k' a mete on coplemint, s' il astchait.
I gn è vneut podecô do waraexhe vint.
I lyi prind co ene zine.
Cwand i tchôkive dins l' taeye (dins les houyires), i faleut rastoker.
I va! Ça vos va?
Ça va drole, pa côps !
I fwait målåjhey è plaecer ene avou lu.

Dins les fråzes sol tins k' i fwait candjî

I ploût; la k' i ratake a ploure; il a rploû so les fours.
I lût les cwate soleas; i lût l' solea des cwate costés.
I brouwene; i mozene.
I nive; i nivteye; i payteye.
Il a djalé a pire finde; il a co rdjalé.
I rligne.
I fwait spès; i freut spès ou çk' i s' piedreut.
I fjheut on bea clair di bele.
I n' fwait nén åjhey rôler pa ç' tins la.
I fwait fenant, i fwait brexhlant, i fwait ridant, i fwait glimonant, i fwait soelant; i fjheut ene bonté d' tos les diåles.
I s' aleve des walêyes.
Il a do må d' ploure.
I n' pout må di rfé bon, avou ces nûlêyes la.[1]

Sourdants candjî

  1. Sourdant po sacwants egzimpes : L. Remacle, Sintake do walon del Gléjhe, tome II.