Sårt (toponimeye)

plaece k' on a distrîxhné, po fé des tchamps, mot k' on rtrouve dins bråmint des nos d' plaece del Walonreye
Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot « sårt », loukîz cial.

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "sårt", alez s' vey sol Wiccionaire

On sårt (on djheut eto on rou), c' est on distrîxhaedje d' on bwès u d' ene trîxhe po fé des tchamps. Et, dabôrd, des viyaedjes po des djins î dmorer.

Plake e walon "Stierlinsåt" a Fosse-li-Veye
Li mot "sårt" si voet sovint avou on diterminant a môde d' aplacaedje tîxhon
cial, avou èn addjectif

Mwaissès piceures candjî

On rtrouve les mots "sårt" (rifondou "-såt" cwand il est en aplacaedje tîxhon), si femrin "såte" (pus råle) et leus parints (sårtea, sårti) eshonne avou l' mot "rou" dins ene peclêye di nos d' plaeces del Walonreye. Eto dins des nos d' famile.

Les distrîxhaedjes k' ont dné ces nos d' plaece la s' ont bråmint fwait e l' Urope coûtchantrece a pårti do XIIIinme sieke. Li tecnike a continouwé disk' eviè 1940 dins çou k' on loméve li sårtaedje (espwataedje des virêyes les deus ans ki shuvèt les manêyes). Mins adon, les bwès dmorént bwès.

Les Walons k' ont distrîxhné el Wisconsene si lomént des setleus.

Etimolodjeye candjî

"Sårt" est l' mot latén. Li mot tîxhon est "rou". E-n aplacaedje tîxhon, "sårt" a stî rfondou "-såt".[1]

Istwere do distrîxhaedje candjî

Cwand les erûlès teres ont divnou trop råles po nouri les djins, aprume a cmincî do 13inme sieke, il a bén falou rwangnî des teres so les bwès.

Po distrîxhî, gn aveut cobén on martchî d' fwait inte on moustî et on signeur. L' abeye ahessive li signeur del mwin d' ouve des moennes. Li signeur dinéve li tere, mins dveut payî l' eglijhe ki, come di djusse, serè å mitan do viyaedje.

Viyaedjes et hamteas candjî

rou candjî

sårt candjî

 
plake viè Cou-des-Sårts a Couvén

-såt candjî

Hamteas candjî

Nos d' plaece avou «sårt» candjî

 
Plake eviè l' Sårt-dilé-l'-Tchestea

tot seu candjî

avou on no d' djin candjî

Aplacaedje ordinaire candjî

 
Aplacaedje ordinaire (

Aplacaedje tîxhon candjî

 
aplacaedje tîxhon

avou èn ôte diterminant candjî

Nos d' plaece avou «rou» candjî

tot seu candjî

avou on no d' djin candjî

Aplacaedje latén candjî

Aplacaedje tîxhon candjî

Avou èn ôte diterminant candjî

come diterminant candjî

Nos d' plaece avou «såte» candjî

Nos d' plaece avou «sårtea» candjî

  • Wahå: å Sårtea (au Saurtê)
  • Nåwinne: Li Sårtea (Li Saurtê, F. Sartai)
  • Bayamont: li Gon des Sårteas (lë Gon des saurtês)

Nos d' plaece avou «sårti» candjî

Alére candjî

Martine Willems Le vocabulaire du défrichement dans la toponymie wallonne. Bibliothèque de la Faculté de Philosophie et Lettres de l'Université de Liège - Fascicule CCLXVI, 1997, 2 volumes (421 p. / 285 p.).

Foû del Walonreye candjî

  • e France: viyaedjes k' on lome "Les Essarts"
  • el Flande: viyaedjes k' on lome "Rhode" (Sint-Genesius-Rhode, Li Rou-Sint-Djniesse)
  • e l' Almagne: viyaedjes ki s' lomnut "Rötchen" come Reutxhene.

Sourdant candjî

  1. Si l’ mot di dvant a ene voyale å coron, gn årè on scrijha -ss- (Crabussåt). Mins nén après ene voyale naziåle (Marinsåt).