Li polio u poliomiyôlite, c' est ene maladeye des djins cåzêye pa on virûsse ki s’ atake al miyôle del schene. On l’ atrape estant efant (a-z aveuri).

Senes del maladeye candjî

Les efants s' è rmetnut, mins i plèt awè on mimbe ki n' crexhe nén comifåt. Al fén, awè ene djambe pus coûte ki l' ôte. U on bresse.

Avnance candjî

E l' Beldjike, gn a co yeu des cas diviè les anêyes 1950, des efants ki n’ avént nén stî eploctés a tinzayeure.

Eploctaedje candjî

 
picåve vaccén

Li vaccén a stî trové pa Jonas Edward Salk.

Li vaccinaedje si fjheut pa pikeure. Pu, ça a stî dins on sirop a boere[1]

Oblidjaedje d' esse vacciné e l' Beldjike et reyaccion d' sacwants candjî

E 1966, li govienmint bedje a decidé ki tos les dmorants do payis estént oblidjîs di s’ fé vacciner.

Gn a yeu des rouscayeus. Il ont stî rcweri ki l’ tchaeconk aveut droet å respet di s’ veye privêye (årtike 22 del mwaisse lwè d’ Beldjike). L’ afwaire a monté disk’ al Coû d' Cassåcion. Mins les dmandeus ont stî rboutés.[2]

C' est l' seu eploctaedje k' est obligatwere e l' Beldjike.

Sourdants candjî

 
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou l' polio .
  1. Sicoles di Bive, 16 di nôvimbe 2021.
  2. Christophe Lemmens, HLN, 12 di nôvimbe 2021, p. 4.