Panse

pus grande des potches do stoumak des roemiants

Po des linwincieusès racsegnes sol mot "panse", alez s' vey sol Wiccionaire

Pol discramiaedje des årtikes avou l' mot « Panse », loukîz cial.

Li panse (sincieuzmint, li rumen), c' est l' pus gros boket del pansreye des roemiants.

3a: saetch dosrin; 3b: saetch vintrin

Discrijhaedje candjî

Li panse si prezinte come on gros dobe saetch avou deus potches, ene ådzeu, li saetch dosrin, ey ene ådzo, li saetch vintrin.

Il est directumint raloyî al bounete ki fwait pårteye do minme grand saetch, mins k' a ene frexhe pea foirt diferinne del cene del panse.

Lowijhaedje dins l' coir des roemiants candjî

Li panse si trove sol gåtche costé des biesses.

Rotaedje del panse candjî

 

Les mouvmints del panse si fwaiynut erîlêymint, 2 a 5 so cénk munites po les vatches.

Li strindaedje kimince e l' bounete, pu si stind sol saetch dosrin (li ci k' est raloyî al bounete); adon-pwis, sol saetch vintrin.

Ces mouvmints la sont oyåves avou ene aschoûtrece plakêye sol hintche flanc des biesses.

 
Commons
I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou l' panse .