Rifondaedje do walon : Diferince etur modêyes

Contenu supprimé Contenu ajouté
mAucun résumé des modifications
mAucun résumé des modifications
Roye 9:
Li soûmint del kimene ortografeye, ci serè purade li tcherpinte istorike des mots. Insi, les mwaissès idêyes do rfondou ont-st aspité purade del novele coxhe del [[linwince]] : li [[linwe-ehåyaedje]].
 
A costé do mwaisse pordjet di rfondaedje [[UCW]] / [[Li TantoeleRantoele (soce)|Rantoele]], li seulseu eployî asteure, gn a yeu eto on pordjet diswalpé pa [[Johan Viroux]], prezinté teyoricmint e [[1994]], mins ki n' a pont yeu d' shûte. E 2006, [[Chantal Denis]] sicrijha on roman, [[Kî çk’ a touwé JFK ? (roman)|Kî çk’ a touwé JFK ?]], tot eployant èn [[ehåyî walon do Mitan]], foirdjî so les minmès atuzes ki li rfondou, mins fok pol [[walon do Mitan|Payis d' Nameur]].
 
''Les mots [[Motî:rifonde|"rifonde" et "rifondaedje"]] ont eto des ôtes sinses pus corants.''
 
== Istwere do rfondaedje ==
Dins on papî k' il aveut fwait po on raploû el Swisse, mon les [[romantche|Romantches]], e [[1988]], [[DanielJean DroixheGermain]] aveut mostré ki gn aveut yeu, disk' adon, nole saye di rfondaedje e walon. Et dire, tot tuzant tot hôt, ki c' esteut kécfeye a cåze do sistinme Feller, k' avizéve esse ene unificåcion do scrijhaedje totavå. Docô après, dins l' rivowe "Toudi", i mostréve kimint k' on pleut fé, tecnicmint, li rfondaedje.
 
Pus tård, [[Jean-Luc Fauconnier]] aveut stî rcweri dins les vîs papîs, et troverdiscovri k' i gn aveut ddja des djins k' avént SOHAITî on rfondou walon : [[Adelin Grignard]], [[Marcel Hicter]], et l' fameux papî Baye di 1957, rapexhî pa Djhan Djermwin.
Ladsu, [[Jean Germain]], kel shuveut al pirlodje, aveut mostré k' on l' pleut fé, tecnicmint, li rfondaedje. Li spitche ki Djhan Djermwin fijha el Swisse, a stî eplaidî dins l' rivowe "Toudi".
 
FåconnierDjihan-Luk Fåconî a minme drovou les pådjes do [[El Bourdon (gazete)|Bourdon]] a [[Lorint Hendschel]] po-z espliker l' traeyin.
Pus tård, Fauconnier aveut stî rcweri dins les vîs papîs et trover k' i gn aveut ddja des djins k' avént SOHAITî on rfondou walon : Adelin Grignard, Marcel Hicter, et l' fameux papî Baye di 1957, rapexhî pa Djhan Djermwin.
 
Après, gn a yeu les ahotes des "gros colés" a tot çou ki s' rapoirtéve å rfondaedje, et tos les "ptits" ont baxhî l' tiesse. C' est li rlomé papî da [[Jean Lechanteur]] dins li [[Walones (rivowe)|rvowe "''Wallonnes''"]] e 1996. C' est on miråke ki les Rantoelîs ont sorviké al rascråwe.
Fåconnier a minme drovou les pådjes do Bourdon a Lorint Hendschel po-z espliker l' traeyin.
 
Après, gn a yeu les ahotes des "gros colés" a tot çou ki s' rapoirtéve å rfondaedje, et tos les "ptits" ont baxhî l' tiesse. C' est on miråke ki les Rantoelîs ont sorviké al rascråwe.
Rivni al copete
 
== Les såmes tecnikes do rfondaedje ==
Ligne 46 ⟶ 43 :
*** betchete e- (siconte del betchete rifrancijheye an-): emierder, purade ki ''anmerder''.
** [[sorwalonde]]s.
 
 
== Sacwantès tecnikes especiåles di rfondaedje ==