Rindjmint des fåves da Aarne et Thompson : Diferince etur modêyes

Contenu supprimé Contenu ajouté
Aucun résumé des modifications
Aucun résumé des modifications
Roye 1:
[[Categoreye:fåves do vî vî tins|*]]
Li '''rindjmint des fåves da Aarne et Thompson''', c' est on liverlomé k'sistinme a stî eplaidî el [[Finlande]], a Hensilki, pa l' ''Academia Scientiarum Pennica'' e 1973, poldi clasmint des [[fåves do vî vî tins]].
[[Categoreye:lives]]
Li '''rindjmint des fåves da Aarne et Thompson''', c' est on live k' a stî eplaidî el [[Finlande]], a Hensilki, pa l' ''Academia Scientiarum Pennica'' e 1973, pol clasmint des [[fåves do vî vî tins]].
 
C' est l' [[Finlande|Finlandès]] Antti Aarne et l' [[Estazunyin]], ki provneut d' [[Suwede]] Stith Thompson, k' ont-st scrîtemantchî cistci ovraedjerindjmint la.
 
== Istwere do rindjmint da Aarne et Thompson. ==
I s' lome ''The type of the folktale. A classification and bibliography'' et est 588 pådjes sipès.
Il a stî eplaidî on prumî côp e 1910 pa Antti Aarne en almand. Li foclorisse s' a bråmint rashid so les ramexhnêye di contes finlandès, so les fåves et [[floriconte]]s almands dås [[frés Grimm]], et eto sol ramexhnêye daenwesse da Sven Grundtvig.
 
E 1927, Stith Thompson a stindou l' rindjmint a des fåves di totavå, dins l' live ''"The Types of the Folktale : A classification and bibliography"''
 
E 1961, Hans-Jörg Uther a co rcandjî ene miete li rindjmint po si ''Enzyklopädie des Märchens'' (eciclopedeye des fåves do vî vî tins).
 
E 1973, il est replaidî pa l' ''Academia Scientiarum Pennica'' a Hensilki en inglès.
 
== Li rindjmint da Aarne et Thompson. ==
* [[fåves di djåzantès biesses]] (inglès : ''Animal Tales'', almand ''Tiermärchen''), ki c' est les l° 1 a 299.
* Fåve d' emacralaedjes et d' estchantmint (inglès : ''Tales of Magic'', almand ''Zaubermärchen''), ki c' est les l° 300 a 749.
* les fåves rilidjeuses (inglès : ''Religious Tales'', almand ''Legendenartige Märchen''), ki c' est les l°
750 a 849.
* les [[floriconte]]s (inglès : ''Romantic Tales'', almand ''Novellenartige Märchen'', ) ki c' est les l° 850 a 999.
* les contes do biesse magneus d' efants (inglès : ''Tales of the Stupid Ogre'', almand ''Märchen vom dummen Teufel/Riesen''), ki c' est les l° 1000 a 1199.
* [[Couyonåde]]s et [[racontroûle]]s (inglès ''Jokes and Anecdotes'', almand ''Schwänke''), ki c' est les l° 1200 a 1999,
* Fåves di formule madjike (inglès ''Formula Tales'', nén ene categoreye po Aarne), ki c' est les l° 2000 a 2400.
* Fåves nén rindjåves (inglès: ''Unclassified Tales'', nén ene categoreye po Aarne) ki c' est les l° 2401 a 2500.
 
== Eployaedje et criticaedje. ==
 
Li rindjmint da Aarne et Thompson a stî eployî po classer les fåves do vî vî tins did pattavå l' Daegn. Et çoula, cobén k' on-z a rprotchî å rindjmint d' esse trop ecorinné so les fåves di l' Urope.
 
[[de:Aarne-Thompson-Index]]