Clå d' esté ås bovrins : Diferince etur modêyes

Contenu supprimé Contenu ajouté
Aucun résumé des modifications
Pablo (copiner | contribouwaedjes)
m =Mineyolodjince=
Roye 24:
** ki touwèt les microbes ki rascråwèt les playes la k' les vierméns vlèt rexhe do coir (antibiyotikes).
== Mineyolodjince ==
Les clås d' esté egzistèt pattavå l' Daegn. Bråmint e l' Afrike et dins les ôtes tchôds payis. Mins ossu lon, [[Motî:bijhebijhreçmint|bijhreçmint]], kel [[Suwede]] (''Parafilaria bovicola''). End a eto el [[BulgareyeBulgåreye]]
El Suwede, c' est tins des tchôds estés ki ça s' voet l' pus sovint. Å Marok, c' est, des anêyes k' i gn a, cwand i ploût bråmint tins des moes d' decimbe a avri. E l' Almagne, les clås d' estés, ki [[Motî:sipiter foû|spitèt foû]] e moes d' may, ene troejhinne di samwinne après k' on-z a [[Motî:dislaxhî|dislaxhî]].
C' est purade les vatches (u les [[Motî:gayet|gayets]]) ki sont rascråwêyes, nén les [[Motî:åmaye|åmeas et åmayes]], nerén les veas.
 
== Lomaedje del maladeye dins les lingaedjes del daegn ==
* en almand: ''Sommerwunde'' (playe d' esté).