Clå d' esté ås bovrins : Diferince etur modêyes

Contenu supprimé Contenu ajouté
mAucun résumé des modifications
recråxhaedje
Roye 1:
[[Imådje:clau_d_estei2_wi.jpg|right|]]
on '''clå d'  esté''', c'  est on [[Motî:sonner|sonnant]] [[clå (del pea)|clå]], ki vént tinsås d'vatches di l'  esté ås vatches, et kel cåze c'  est on tot fén [[viermén]] ki s'  pormoenne dins l'  coir, et k'  on lome ''Parafilaria'parafilaires''' u bovicola'''stefanofilaires'''. Les clås d' esté, come tos les clås, fijhèt må cwand on les pice.
 
== Eplaeçmint des clås d' esté ==
Li viermén [[Motî:fwait|fwait]] (macrofilaire) pond des oûs avou des ptits djonnes didins (microfilaires) ki discloyèt dins l' clå. Les moxhes (del sôre ''Musca'' mins eto ''Haematobia irritans'') sont-st assaetcheyes på sonk et på [[Motî:sûner|sûnaedje]] del playe. Ele raletchèt les oûs. Li rascråwêye moxhe va so ene ôte vatche, raletchî ene playe, u les låmes, et epestiferer cisse deujhinme biesse la. Et tchik et tchak.
Les clås d' esté si metèt pus voltî so li dzo et li dvant do coir: li dzo do cô, les pates di dvant, li vinte. End a cåzu måy pont sol les coisses, ni l' tiesse, ni les pates di drî. End pont sol dos.
== MédiaedjeEplaeçmint des clås d'  esté ==
* ''Parafilaria bovicola'' si mete so li dzeu do coir.
* ''Stenofilaria stilesi'' fwait des clås di l' intrêye del pwetrene disk' al botroûle.
* Des côps k' i gn a, les clås d' esté si metèt fok ås tetes.
Les* Å [[Marok]], les clås d'  esté (on n' sait nén å djusse kéne sôre di filaire) si metèt pus voltî so li dzo et li dvant do coir: li dzo do cô, les pates di dvant, li vinte. End a cåzu måy pont sol les coisses, ni l'  tiesse, ni les pates di drî. End a pont sol dos. C' est des ptits clås(5 cm lådje), ki s' polnut etrocler po fé des grossès plakes, 10 a 15 cm lådjes.
== Sôres di filaires ås clås d' esté ==
* ''Parafilaria bovicola'' (li viermin fwait est ene cwatrinne di cm long; les oûs avou les microfilaires muzurèt 45 so 30 μm (micrometes) (e l' Urope).
* ''Stenofilaria stilesi'' (ene cénkinne di mm long) (ezès [[Estats-Unis|Stats-Unis]]).
* ''Stenofilaria deodesi'' (e l' Azeye).
* ''Stenofilaria kaeli'' (e l' Azeye).
* ''Stenofilaria assamensis'' (e l' Azeye).
== EplaeçmintMédiaedje des clås d'  esté ==
[[Imådje:clau_d_estei1_wi.jpg|right|]]
* Sacwants ptit clås souwèt tot seu. E l' Almagne, les clås d' estés endè vont tot seus å [[waeyén-tins]].
* Operaedje, tot screpant evoye totes les mizeres evoye. Mins ça sonne foirt. I fåt stantchî l' sonk avou des ptits bokets d' wate, metous onk so l' ôte come èn [[Motî:eplåsse|eplåsse]], et ki tnèt tot seus cwand l' sonk s' [[Motî:egloumyî|egloumeye]].
* Médiaedje pa des droukes:
** ki touwèt l'  viermén: (iviermectene (200 mg å kilo evike), clozanté), nitrossinil. Mins ça n' [[Motî:adiercî|adiercêye]] nén a tchaeke côp.
** ki touwèt les microbes ki rascråwèt les playes la k'  les vierméns vlèt rexhe do coir (antibiyotikes).
== Mineyolodjince ==
Les clås d' esté egzistèt pattavå l' Daegn. Bråmint e l' Afrike et dins les ôtes tchôds payis. Mins ossu lon, [[Motî:bijhe|bijhreçmint]], kel [[Suwede]] (''Parafilaria bovicola''). End a eto el [[Bulgareye]]
Li clå ki sûne, et ki sonne, va assaetchî les moxhes. Ele vont atraper li microfilaire k' i gn a dins l' playe.
El Suwede, c' est tins des tchôds estés ki ça s' voet l' pus sovint. Å Marok, c' est, des anêyes k' i gn a, cwand i ploût bråmint tins des moes d' decimbe a avri. E l' Almagne, les clås d' estés, ki [[Motî:sipiter foû|spitèt foû]] e moes d' may, ene troejhinne di samwinne après k' on-z a [[Motî:dislaxhî|dislaxhî]].
C' est purade les vatches (u les [[Motî:gayet|gayets]]) ki sont rascråwêyes, nén les [[Motî:åmaye|åmeas et åmayes]], nerén les veas.
== Lomaedje del maladeye dins les lingaedjes del daegn ==
* en almand: ''Sommerwunde''.
* en indonezyin (?) ''cascado'' (''Stenofilaria deodesi'').
* en inglès d' l' Inde et d' [[Malaizeye]]: ''humpsore'' (''Stenofilaria kaeli'' & ''Stenofilaria assamensis'').