Clå d' esté ås bovrins : Diferince etur modêyes
Contenu supprimé Contenu ajouté
mAucun résumé des modifications |
recråxhaedje |
||
Roye 1:
[[Imådje:clau_d_estei2_wi.jpg|right|]]
on '''clå d'
== Eplaeçmint des clås d' esté ==▼
Li viermén [[Motî:fwait|fwait]] (macrofilaire) pond des oûs avou des ptits djonnes didins (microfilaires) ki discloyèt dins l' clå. Les moxhes (del sôre ''Musca'' mins eto ''Haematobia irritans'') sont-st assaetcheyes på sonk et på [[Motî:sûner|sûnaedje]] del playe. Ele raletchèt les oûs. Li rascråwêye moxhe va so ene ôte vatche, raletchî ene playe, u les låmes, et epestiferer cisse deujhinme biesse la. Et tchik et tchak.
Les clås d' esté si metèt pus voltî so li dzo et li dvant do coir: li dzo do cô, les pates di dvant, li vinte. End a cåzu måy pont sol les coisses, ni l' tiesse, ni les pates di drî. End pont sol dos.▼
==
* ''Parafilaria bovicola'' si mete so li dzeu do coir.
* ''Stenofilaria stilesi'' fwait des clås di l' intrêye del pwetrene disk' al botroûle.
* Des côps k' i gn a, les clås d' esté si metèt fok ås tetes.
▲
== Sôres di filaires ås clås d' esté ==
* ''Parafilaria bovicola'' (li viermin fwait est ene cwatrinne di cm long; les oûs avou les microfilaires muzurèt 45 so 30 μm (micrometes) (e l' Urope).
* ''Stenofilaria stilesi'' (ene cénkinne di mm long) (ezès [[Estats-Unis|Stats-Unis]]).
* ''Stenofilaria deodesi'' (e l' Azeye).
* ''Stenofilaria kaeli'' (e l' Azeye).
* ''Stenofilaria assamensis'' (e l' Azeye).
[[Imådje:clau_d_estei1_wi.jpg|right|]]
* Sacwants ptit clås souwèt tot seu. E l' Almagne, les clås d' estés endè vont tot seus å [[waeyén-tins]].
* Operaedje, tot screpant
* Médiaedje pa des droukes:
** ki touwèt l'
** ki touwèt les microbes ki rascråwèt les playes la k'
== Mineyolodjince ==
Les clås d' esté egzistèt pattavå l' Daegn. Bråmint e l' Afrike et dins les ôtes tchôds payis. Mins ossu lon, [[Motî:bijhe|bijhreçmint]], kel [[Suwede]] (''Parafilaria bovicola''). End a eto el [[Bulgareye]]
El Suwede, c' est tins des tchôds estés ki ça s' voet l' pus sovint. Å Marok, c' est, des anêyes k' i gn a, cwand i ploût bråmint tins des moes d' decimbe a avri. E l' Almagne, les clås d' estés, ki [[Motî:sipiter foû|spitèt foû]] e moes d' may, ene troejhinne di samwinne après k' on-z a [[Motî:dislaxhî|dislaxhî]].
C' est purade les vatches (u les [[Motî:gayet|gayets]]) ki sont rascråwêyes, nén les [[Motî:åmaye|åmeas et åmayes]], nerén les veas.
== Lomaedje del maladeye dins les lingaedjes del daegn ==
* en almand: ''Sommerwunde''.
* en indonezyin (?) ''cascado'' (''Stenofilaria deodesi'').
* en inglès d' l' Inde et d' [[Malaizeye]]: ''humpsore'' (''Stenofilaria kaeli'' & ''Stenofilaria assamensis'').
|