Clå d' esté ås bovrins : Diferince etur modêyes
Contenu supprimé Contenu ajouté
m Change link from Motî: to :wikt: |
|||
Roye 31:
[[File:Clå d' esté matire divintrinne.jpg|thumb|clå so li djno, ådvins]]
* Sacwants ptit clås souwèt tot seu. E l' Almagne, les clås d' estés endè vont tot seus å [[waeyén-tins]].
* On pout operer, tot [[
Tot l' tins d' l' operaedje, ça sonne foirt. Al fén, i fåt stantchî l' sonk avou des ptits bokets d' wate, metous onk so l' ôte come èn [[
* Médiaedje pa des droukes:
** ki touwèt l' viermin: [[ivermectene]] (200 mg å kilo evike), clozanté, [[nitrocsinil]] (20 mg/kg), sordôzaedjes di lvamizole e finbindazole (50 mg/kg). Mins on n' [[
** ki touwèt les microbes ki rascråwèt les playes la k' les viermins vlèt rexhe do coir (antibiyotikes).
== [[Minêyolodjince]] ==
Les clås d' esté egzistèt pattavå l' Daegn. Bråmint e l' Afrike et dins les ôtes tchôds payis. Mins ossu lon, [[
El Suwede, c' est tins des tchôds estés ki ça s' voet l' pus sovint. Å Marok, c' est, des anêyes k' i gn a, cwand i ploût bråmint tins des moes d' decimbe a avri. E l' Almagne, les clås d' estés, ki [[
C' est purade les vatches (u les gayets) ki sont rascråwêyes, nén les [[
== Lomaedjes del maladeye ==
|