Lluís Llach : Diferince etur modêyes

Contenu supprimé Contenu ajouté
Aucun résumé des modifications
Aucun résumé des modifications
Roye 5:
 
Lluís Llach vina-st å monde a Verges ([[Baix Empordà]], [[Catalogne]]) e [[1948]].
Si pere, fid' diene grandsfamile prôpietairesdi digros terecinsîs, aveut-st avou ene plaece dins ç' viyaedje la.
Si mame, leye, aveut rçuvoustî ene educåcion bordjoeseaclevêye a [[Bårçulone]], dins ene famile bordjoesse.
 
Il a-st eto on grand fré, lomé Josep Maria.
Roye 14:
Il åront-st eto on piyano.
 
Ses prumirès melodeyes, elzès compôze k' i n' a fok shijh set ans; mins si prumire ''tchanson tchanson'' avou des paroles da s' fré, et muzike da lu, est do tournantdifén di [[1965]].
 
Cisse tchanson la esteut ''Que feliç era, mare'' (''Ki dj' esteut binåjhe, mer'').
 
SiI cminceva elcmincî vaa-z esse kinoxhou a pårti di [[1967]], come mimbe do movmint del ''Novele tchanson'' (''Nova Cançó''), cwand il intrêyeintere e groupe ''Els Setze Jutges'' (''les saze djudjes''), groupe k' i ndè srèserè l' dierin mimbe.
 
IAdon, i va tchoezi do côp ene voye egadjeye politicmint,. voyeI k' ildmorrè atodi e cisse voye shuvoula tot åd dilong di si evolucion årtistike.
 
Al fén di [[1969]], après desaveur succèsyeu populairesmo foirtdo clairssuccès, i s' prezintrèva tchanter etot solitaireseu å Palå del Muzike Catalane wice k' i srèserè acertiné come onk des meyeus tchanteus compôzeus do moumint avou ene populartié crexhante a tos liveas.
 
I voyaedjrè-st a [[Cuba]], eyet i tchantrè eto pol publik di [[Madrid]].
Çoula, liça srèserè deur;ene somiete dizôrnant por lu, ca cwatre ans å long, i n' pôrè pus tchanter a [[Bårçulone]].
C' est adon k' i cmince a tchanter el [[France]], copurade a [[Paris]], wiceet k' il arivrè-stariver a s' prezinterpasser a l' ''Olympia''
 
Après di ses recitals di l' anêye [[1975]], i va esse arestéramassé. palIl police, il åreutårè des foitès amindes et po, ût moes iå long, on srèlyi disfindoudisfindrè di tchanter ses tchansons so tot l' teritwere [[Espagne|espagnol]].
 
I va raparexhe e [[1976]] å Palå Minicipå des Spôrts di Bårçulone,. wice kC' i vaesteut rimplibôré l' såleplin.
 
Tins di s' cårire, a pårt tchanter les tecsinstecses da sinne, il a fwait des muzikes po des powetes k' il a contribouwéaidî a difuzercnoxhe, come Kavafis, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres oudonbén Miquel Martí i Pol.
 
SiIl producciona discrît tchansonsdes estpeclêyes nouzomedi tchansons. Vo ndè la sacwantes:
* ''L'Estaca''
* ''El Bandoler''