Contenu supprimé Contenu ajouté
Aucun résumé des modifications
Aucun résumé des modifications
Roye 3:
L' ETA vout avni, åd triviè del lûte årmêye, a l' indepindance do Payis Basse espagnol, et askepyî èn [[Estat]] ki comprindreut, avou, li [[Navarre]] espagnole eyet li Payis Basse francès.
 
L' ETA a-st askepyîskepyî li [[31 di djulete]] [[1959]].
Å cmince, bråmint des djins estént avou leyezels, nén rén k' å Payis Basse, mins eto dins l' restant del [[Sipagne]].
DesOn djinsvout kki l' i gnETA aåye pinsètsitî kipadrî l' atintat ki touwamacsådaedje, e [[1973]], da [[Luís Carrero Blanco]], k' esteut adon tchîf do govienmint eyet metou shuveu do dictateur [[Francisco Franco|Franco]],. Cist atintat la a bråmint stî les cåzes dokel redjime frankisse a tournaedjetourné a cou d' poyon do redjime frankisse.
 
Mins a pårti di [[1974]], la ki les touwaedjetouwaedjes di l' ETA divnètdivnît ditodi pus aaveules, puset aveulesacsure des inocins, l' organizåcion va schetler e deus:. Gn è va-st aveur ene coxhe lomêye ''ETA militåre'', avou bråmint des d' egzilés ki viként å Payis Basse francès et ki volént si bate militårmint;. lL'  ôte schetla, lomé ''ETA politico-militåre'' ki, c' esteut purade des abshuveus ki dmorént å Payis Basse espagnol et ki veyént pus voltî les accions politikes.
E [[1976]] les ''poli-milis'' avît ptchî li voye politike, et leyî l' voye militåre padrî. Il ont moussî e l' Etinte Nåcionalisse di hintche ''Euskadiko Ezkerra'' (hintche basse, e basse).
E [[1977]] les cmandos speciås (bereziak) di l' ETA politico-militåre s' evont po s' radjonde a l' ETA militåre.
 
E [[1976]] les ''poli-milis'' avîttchoezixhît ptchîcråndimint li voye politike, et leyî l' voye militåre padrîå resse. IlDi ces trevéns la, il ont moussî e l' Etinte Nåcionalisse di hintche ''Euskadiko Ezkerra'' (hintche bassedes Basses, e basse).
E [[1982]] des discutaedjes si fjhèt inte li govienmint cintrå espagnol eyet l' cowålicion Euskadiko Ezkerra po ndè fini avou l' viyolince; ene amnisteye po les mimbes di l' ETA porshuvous ou e prijhon est decidêye, a discandje d' djocaedjhe des activités militåres. L' ETA politico-militåre si dismantchrè leyminme ciste anêye la, paski ses militants n' ont pus vlou eployî l' violince po-z adiercî leu côp.
 
E [[1977]] les cmandos speciås (''bereziak'') di l' ETA politico-militåre s' evontsi po s' radjondermetnut aavou l' ETA militåre.
 
E [[1982]] desli discutaedjesgovienmint sicintrå fjhètespagnol intewaite lid' govienmintarindjî cintråles espagnolbidons eyetavou l' cowålicion Euskadiko Ezkerra po ndè fini avou l' viyolince;violince. On rclame ene amnisteye po les mimbes di l' ETA porshuvous ou e prijhon. estPol decidêyediscandje, al' discandjeETA d' djocaedjhesi djoke di desses activités militåres. L' ETA politico-militåre si dismantchrè leyminme ciste anêye la, paski ses militants n' ont pus vlou eployî l' violince po-z adiercî leu côp.
 
Mins nerén, l' ETA militåre (ki serè rlomé, dispu don, tot biesmint "ETA", poy ki l' ETA politico-militåre n' egzistéve pus) loucrè come des trayixheus les cis ki vont accepter l' påye. Shuvanmint, i vont assaziner des mimbes di l' ETA ki s' avént såvé evoye, et k' avént rivnou å payis a cåze di l' amnisteye.