ETA : Diferince etur modêyes
Contenu supprimé Contenu ajouté
Aucun résumé des modifications |
Aucun résumé des modifications |
||
Roye 3:
L' ETA vout avni, åd triviè del lûte årmêye, a l' indepindance do Payis Basse espagnol, et askepyî èn [[Estat]] ki comprindreut, avou, li [[Navarre]] espagnole eyet li Payis Basse francès.
L' ETA a
Å cmince, bråmint des djins estént avou
Mins a pårti di [[1974]], la ki les
E [[1976]] les ''poli-milis'' avît ptchî li voye politike, et leyî l' voye militåre padrî. Il ont moussî e l' Etinte Nåcionalisse di hintche ''Euskadiko Ezkerra'' (hintche basse, e basse).▼
E [[1977]] les cmandos speciås (bereziak) di l' ETA politico-militåre s' evont po s' radjonde a l' ETA militåre.▼
▲E [[1976]] les ''poli-milis''
E [[1982]] des discutaedjes si fjhèt inte li govienmint cintrå espagnol eyet l' cowålicion Euskadiko Ezkerra po ndè fini avou l' viyolince; ene amnisteye po les mimbes di l' ETA porshuvous ou e prijhon est decidêye, a discandje d' djocaedjhe des activités militåres. L' ETA politico-militåre si dismantchrè leyminme ciste anêye la, paski ses militants n' ont pus vlou eployî l' violince po-z adiercî leu côp.▼
▲E [[1977]] les cmandos speciås (''bereziak'') di l' ETA politico-militåre
▲E [[1982]]
Mins nerén, l' ETA militåre (ki serè rlomé, dispu don, tot biesmint "ETA", poy ki l' ETA politico-militåre n' egzistéve pus) loucrè come des trayixheus les cis ki vont accepter l' påye. Shuvanmint, i vont assaziner des mimbes di l' ETA ki s' avént såvé evoye, et k' avént rivnou å payis a cåze di l' amnisteye.
|