Diswalpaedje di l' efant (cronolodjeye)

Li diswalpaedje di l' efant, c' est les estapes k' i va viker, dins s' coir et si tuza, del vinowe å monde disk' a l' ådje di 5 ans.

Ådjes del veye
0 a 2 ans 2 a 12 ans 12 a 18 ans 18 a 65 ans 65 a 100 ans
pitite efance efance laide ådje tins d' grande djin vîs djoûs

Pitite efance candjî

di 0 a 3 moes candjî

di 3 a 6 moes candjî

di 6 moes a èn an candjî

deujhinme anêye candjî

L' efant rote et court; i naxhe di tos les costés.

Efance candjî

 Loukîz a : efance

Di 2 ans et dmey a 3 ans candjî

L' efant discovere k' il est ene mierdjin, lu eto, astok di s' pa et di s' mame. I sait k' il est on ptit valet; ele sait k' elle est ene pitite båshele. Il dit «nonna» et «neni» dipus k' a s' toû.

Li cis d' ene djermales metèt pus di tins a prinde consyince di zels-minmes.

Portant, i n' est nén pus råjhnåve po çoula. S' il a ene zine et rfuzer ene sacwè, k' on lyi vout fé fé di tote foice, i s' pete a braire (a tchoûler). Mins, deus munutes après, d' ene trake, i ridvént binamé ådla.

Diviè 3 ans candjî

C' est l' ådje do skepiaedje del mådjinåcion.

L' efant dmande k' on lyi raconte des floricontes. C' est l' moumint d' aler rapexhî les fåves do vî vî tins. Ces racontaedjes la siervèt bén po-z edoirmi l' efant.

Les djouwets di ciste ådje la lyi vont permete di djouwer totes sôres di roles : esse li mame del pope, li tchîf des indyins, evnd. L' efant fwait les cwanses di croere a ses mådjinaedje, mins n' î croet nén vormint.

C' est l' ådje ki l' efant dimande tofer des kesses et des messes: kimint lome-t on çoula? Et çouci, ça sieve a cwè ? Kimince eto: li sociålijhaedje, mins c' est co po s' fé plajhi a lu-minme. «Dji vou ene sakî po djouwer avou mi.»

A troes ans, l' efant sait djåzer, sait roter a ses 20 dints. I sait aler a l' ouxh (ås tchiyotes) tot seu, et si rmoussî. I magne avou les grands, come zels. I schoûte mî, et sayî di fé plajhi.

di 3 a 5 ans candjî

Gn a pupont di grande noveaté, mins on rafoircixhaedje do coir (todi mî d' assene) et di l' esprit (todi pû sûti).

Po l' adaptaedje a l' veye siciåle, l' efant doet aprinde a pårtaedjî avous ls ôtes, ki tot n' est nén «da minme» (come i dit co sovint).

C' est dins les sintimints ki l' efant serè l' pus dzôrné a ces ådjes la, pask' i va viker li complesse d' Udipe.

C' est a ciste ådje la ki, dins toplin des payis, l' efant va intrer al pitite sicole.[1]

Sourdants candjî

  1. Laurence Pernoud, J’élève mon enfant, Pierre Haroy, 1981, ISBN 2-7058-0107-3